Back الأزمة المالية 2007–2008 Arabic الازمه الماليه 2007-2008 ARZ Crisis financiera de 2008 AST Световна финансова криза (2007 – 2008) Bulgarian ২০০৭-২০০৮ আর্থিক সংকট Bengali/Bangla Svjetska finansijska kriza od 2007. BS Světová finanční krize 2008 Czech Finanskrisen 2007-2009 Danish Weltfinanzkrise 2007–2008 German Διεθνής χρηματοπιστωτική κρίση 2007-2008 Greek
| |||
| Tipus | crisi financera  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 2007 - | ||
| Causa | Crisi hipotecària de 2007 | ||
| Format per | |||
|
| Forma part d'una sèrie sobre: |
| Crisi financera global del 2007-2012 |
|---|
|
Empreses rescatades |
|
Empreses en bancarrota
|
|
Conceptes relacionats |
La crisi de finals de la dècada del 2000 es va produir entre 2008-2009, quan la majoria d'economies del món industrialitzat va entrar en una profunda recessió.[1][2] És la primera vegada que es donava una recessió global simultània en totes les economies avançades -Estats Units, Europa, Àsia- i als països emergents. Fou la pitjor crisi financera des de la Gran Depressió.[3] De fet se l'anomenà sovint la Gran Recessió, tal com la batejà l'economista nord-americà Paul Volcker, per reflectir les similituds amb la Gran Depressió però sense sobrepassar-la.[4]
Segons l'economista estatunidenc Paul Krugman, premi Nobel d'economia 2008, l'economia mundial no entrà en depressió en sentit propi, però si tornà l'economia de la depressió. El tipus de problemes que van caracteritzar l'economia mundial en els anys 30, no vistos des d'aleshores, s'instal·là d'una manera sorprenent, entenent per economia de la depressió que, per primera vegada en dues generacions, les errades de l'economia pel costat de la demanda -despesa privada insuficient per a utilitzar la capacitat productiva- s'han convertit en la limitació de la prosperitat per a gran part del món.[5]
Segons Krugman, aquesta crisi no s'assemblà a cap de les que s'havien vist en el passat, però en canvi fou idèntica a tot el que s'havia observat en el passat, amb la particularitat que, aquesta vegada, tots aquests elements es donaren simultàniament: l'esclat de la bombolla immobiliària comparable al que va succeir al Japó a final dels 80; una successió de pànics bancaris com els que es van donar en els anys 30 -si bé ara el principal afectat fou el sistema bancari a l'ombra i no la banca convencional-; una trampa de liquiditat als Estats Units, que recordava de nou l'esdevingut al Japó; i, posteriorment, una interrupció dels fluxos de capital internacionals i una sèrie de crisi de divises massa similar al que va passar a Àsia a finals dels 90.[5]
La crisi va tenir diverses causes interrelacionades que formaren un complex cercle viciós. Hi va contribuir la pujada continuada del preu del petroli, l'increment del preu dels aliments i l'esfondrament d'una bombolla immobiliària centrada sobretot als Estats Units, que va provocar l'esclat de forma paral·lela d'una crisi financera. Al voltant de tot el món, diversos bancs d'inversió i comercials, grans i ben establerts, varen patir pèrdues massives que en alguns casos arribaren a la fallida.
El Fons Monetari Internacional (FMI) va revisar de nou a la baixa les previsions de creixement i estimà al mes d'abril de 2009 que el creixement mundial recularia entre el 0,5% i l'1%. Feia seixanta anys que el creixement mundial no reculava. Per a il·lustrar la velocitat del deteriorament de les expectatives, cal recordar que, amb prou feines quatre mesos enrere, la previsió era créixer més del 2%.[6] Cada nova previsió de creixement dels Estats Units i de la zona de l'euro es revisa a la baixa. Darreres previsions del FMI (abril 2009):
| PIB | IPC | Atur | Dèficit exterior | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2008r | 2009r | 2009p | 2010p | 2008r | 2009r | 2009p | 2010p | 2008r | 2009r | 2009p | 2010p | 2008r | 2009r | 2009p | 2010p | |
| EUA | 1,1 | -0,8 | -2,8 | 0,0 | 3,8 | -0,9 | -0,1 | 5,8 | 8,9 | 10,1 | -4,7 | -2,8 | -2,8 | |||
| Zona euro | 0,9 | -4,2 | -0,4 | 3,3 | 0,4 | 0,6 | 7,6 | 10,1 | 11,5 | -0,7 | -1,1 | -1,2 | ||||
| Alemanya | 1,3 | -6,7[7] | -5,6 | -1,0 | 2,8 | 0,1 | -0,4 | 7,3 | 9,0 | 10,8 | 6,4 | 2,3 | 2,4 | |||
| França | 0,7 | -3,0 | 0,4 | 3,2 | 0,5 | 1,0 | 7,8 | 9,6 | 10,3 | -1,6 | -0,4 | -0,9 | ||||
| Itàlia | -1,0 | -4,4 | -0,4 | 3,5 | 0,7 | 0,6 | 6,8 | 8,9 | 10,5 | -3,2 | -3,0 | -3,1 | ||||
| Espanya | 1,1 | -2,9[8] | -3,0 | -0,7 | 4,1 | -0,1[9] | 0,0 | 0,9 | 11,3 | 17,4[10] | 17,7 | 19,3 | -9,6 | -5,4 | -4,4 | |
| Japó | -0,6 | -4,3 | -6,2 | 0,5 | 1,4 | -1,0 | -0,6 | 4,0 | 4,6 | 5,6 | 3,2 | 1,5 | 1,2 | |||
| Regne Unit | 0,7 | -4,1 | -0,4 | 3,6 | 1,5 | 0,8 | 5,5 | 7,4 | 9,2 | -1,7 | -2,0 | -1,5 | ||||
- ↑ Foldvary, Fred E. The Depression of 2008 (PDF). The Gutenberg Press, 18 setembre 2007. ISBN 0-9603872-0-X [Consulta: 4 gener 2009]. Arxivat 2009-01-14 a Wayback Machine.
- ↑ Roubini, Nouriel «A Global Breakdown Of The Recession In 2009» (en anglès). Forbes, 15-01-2009.
- ↑ Robinson, Andy «Paseo por la recesión global». La Vanguardia, 01-02-2009 [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «El FMI pone cifras a la Gran Recesión» (en castellà). El País, 22-04-2009.
- ↑ 5,0 5,1 Barranco, Justo «La crisis según Krugman». La Vanguardia, 01-02-2009 [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Informe Mensual, núm 348». CaixaBank Research. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ L'economia alemanya cau un 3,8%, un descens mai vist des de la reunificació
- ↑ «L'economia espanyola s'enfonsa un 1,8% en tres mesos i un 2,9% l'últim any». Arxivat de l'original el 2009-05-02. [Consulta: 29 abril 2009].
- ↑ L'IPC espanyol avançat es manté en negatiu per segon mes consecutiu
- ↑ Catalunya és el territori de l'Estat que més creix en nombre d'aturats